Sánchez Mazas i Fages
JOSEP PLAYÀ MASET - 14/05/2002
La novel·la de Javier Cercas "Soldados de Salamina" més enllà del seu extraordinari èxit literari, ha servit també per treure la pols d'un personatge que formava part de la història del franquisme: Rafael Sánchez Mazas. Les peripècies al final de la guerra civil d'aquest intel·lec-tual falangista i ex ministre serveixen a Cercas per fer una reflexió sobre la condició humana en circumstàncies extremes.
El fet és que s'ha tornat a parlar de Sánchez Mazas, i no fa gaire Narcís Jordi Aragó recordava, amb la seva habitual erudició, alguns fets que el situen en la seva real dimensió d'home del règim. Ara voldria recordar també que a mitjans dels anys cinquanta, Sánchez Mazas es va convertir en estiuejant habitual de Roses ("He elegido Rosas para lugar de mi veraneo porque me gusta la costa mediterránea más que la vasca. Y, en segundo lugar, porque aquel trozo de costa entre Port-Bou y Ampurias está recortado como un trozo de la costa griega y posee una profunda tradición greco-latina").
Durant un temps va mantenir relacions amistoses amb diversos intel·lectuals i artistes empordanesos. La revista "Canigó" de Figueres ("sin ser ampurdanés de nacimiento lo es de corazón", deia el seu director Xavier Dalfó) el va convertir en col·laborador i, en una ocasió, després de reproduir dos dels seus articles a "ABC" (sobre la ocupació de Monjoi per un grup especulador francès i la suposada troballa de petroli a Amer), es permetia comentar: "El Ampurdán ha hecho otra conquista de gran clase y los artículos precedentes bien lo demuestran".
Sánchez Mazas va visitar diverses vegades a Frederic Marès i a Dalí, amb qui deia que tenia el projecte de fer una obra literària conjunta. Quan "Canigó" (gener de 1958) comença la publicació del "Somni del Cap de Creus", Carles Fages de Climent dedica el primer poema "a Rafael Sánchez Mazas". I aquest escriu poc després a "ABC" que a Castelló d'Empúries havia nascut "el mejor poeta catalán de este tiempo, en quien bajo muchos aspectos pervive el alma romántica de Dante o Jacopone de Todi".
JOSEP PLAYÀ MASET - 14/05/2002
La novel·la de Javier Cercas "Soldados de Salamina" més enllà del seu extraordinari èxit literari, ha servit també per treure la pols d'un personatge que formava part de la història del franquisme: Rafael Sánchez Mazas. Les peripècies al final de la guerra civil d'aquest intel·lec-tual falangista i ex ministre serveixen a Cercas per fer una reflexió sobre la condició humana en circumstàncies extremes.
El fet és que s'ha tornat a parlar de Sánchez Mazas, i no fa gaire Narcís Jordi Aragó recordava, amb la seva habitual erudició, alguns fets que el situen en la seva real dimensió d'home del règim. Ara voldria recordar també que a mitjans dels anys cinquanta, Sánchez Mazas es va convertir en estiuejant habitual de Roses ("He elegido Rosas para lugar de mi veraneo porque me gusta la costa mediterránea más que la vasca. Y, en segundo lugar, porque aquel trozo de costa entre Port-Bou y Ampurias está recortado como un trozo de la costa griega y posee una profunda tradición greco-latina").
Durant un temps va mantenir relacions amistoses amb diversos intel·lectuals i artistes empordanesos. La revista "Canigó" de Figueres ("sin ser ampurdanés de nacimiento lo es de corazón", deia el seu director Xavier Dalfó) el va convertir en col·laborador i, en una ocasió, després de reproduir dos dels seus articles a "ABC" (sobre la ocupació de Monjoi per un grup especulador francès i la suposada troballa de petroli a Amer), es permetia comentar: "El Ampurdán ha hecho otra conquista de gran clase y los artículos precedentes bien lo demuestran".
Sánchez Mazas va visitar diverses vegades a Frederic Marès i a Dalí, amb qui deia que tenia el projecte de fer una obra literària conjunta. Quan "Canigó" (gener de 1958) comença la publicació del "Somni del Cap de Creus", Carles Fages de Climent dedica el primer poema "a Rafael Sánchez Mazas". I aquest escriu poc després a "ABC" que a Castelló d'Empúries havia nascut "el mejor poeta catalán de este tiempo, en quien bajo muchos aspectos pervive el alma romántica de Dante o Jacopone de Todi".