Rambles amb història
(NÚRIA ESPONELLÀ - La Vanguardia 17/01/2002)
Hi ha rambles en plural i en singular; rambles de capitals amb vocació europea que s'emmirallaven en ciutats franceses, rambles que han crescut extramurs, rambles que cobreixen rieres i aiguamolls molestos. Del particular al genèric, del singular al plural, les rambles prenen tot de matisos, perquè són el punt neuràlgic on convergeix la ciutat no despersonalitzada. A l'entorn de les rambles s'apleguen els mercats setmanals i s'articulen els barris que han traspassat els nuclis antics. La relació entre mercat i rambla és ben curiosa, l'un no existeix sense l'altra.
A Figueres, la Rambla ha estat estretament lligada al mercat del dijous. Queda el record de la bonior dels cafès -l'Empòrium, el Continental, l'Astòria, l'antic Cafè de l'Oli...- on la cridòria efervescent, propiciada per carajillos i partides de botifarra o de canari, tancava la jornada dels pagesos. Queda el registre dels que han ramblejat al llarg de gairebé dos-cents anys d'història per la Rambla de Figueres. Ramblejar, una de les activitats pròpies de la vida urbana, ha atret tot gènere d'espècimens humans i llegendaris -des del governador Caamaño, el Dalí oníric, el Pla cronista, al Fages de Climent observador agut- i crida encara poetes i cantautors que, com Pere Prada o Quimi Portet, fan rambla.
Les rambles es fan velles i convé remodelar-les perquè conservin la força renovadora que les va concebre. A Figueres, després d'anys de dificultats per a consensuar un projecte, s'han iniciat les obres de restauració. Fins ara no havíem vist el nou projecte en tota la seva dimensió.
D'una banda, s'ha tingut l'encert de voler recuperar el disseny dels bancs originals de la primera gran reforma, l'any 1919; d'altra, s'eliminen les marquesines típiques dels cafès de sempre. Observant les imatges virtuals del projecte de remodelació, s'aprecia que la Rambla guanya voreres per a vianants, però que també perd pàtina.
La Rambla millorarà en molts aspectes i una reforma no pot contentar tothom. Però, no podríem remodelar els espais salvant-ne al màxim la personalitat?
(NÚRIA ESPONELLÀ - La Vanguardia 17/01/2002)
Hi ha rambles en plural i en singular; rambles de capitals amb vocació europea que s'emmirallaven en ciutats franceses, rambles que han crescut extramurs, rambles que cobreixen rieres i aiguamolls molestos. Del particular al genèric, del singular al plural, les rambles prenen tot de matisos, perquè són el punt neuràlgic on convergeix la ciutat no despersonalitzada. A l'entorn de les rambles s'apleguen els mercats setmanals i s'articulen els barris que han traspassat els nuclis antics. La relació entre mercat i rambla és ben curiosa, l'un no existeix sense l'altra.
A Figueres, la Rambla ha estat estretament lligada al mercat del dijous. Queda el record de la bonior dels cafès -l'Empòrium, el Continental, l'Astòria, l'antic Cafè de l'Oli...- on la cridòria efervescent, propiciada per carajillos i partides de botifarra o de canari, tancava la jornada dels pagesos. Queda el registre dels que han ramblejat al llarg de gairebé dos-cents anys d'història per la Rambla de Figueres. Ramblejar, una de les activitats pròpies de la vida urbana, ha atret tot gènere d'espècimens humans i llegendaris -des del governador Caamaño, el Dalí oníric, el Pla cronista, al Fages de Climent observador agut- i crida encara poetes i cantautors que, com Pere Prada o Quimi Portet, fan rambla.
Les rambles es fan velles i convé remodelar-les perquè conservin la força renovadora que les va concebre. A Figueres, després d'anys de dificultats per a consensuar un projecte, s'han iniciat les obres de restauració. Fins ara no havíem vist el nou projecte en tota la seva dimensió.
D'una banda, s'ha tingut l'encert de voler recuperar el disseny dels bancs originals de la primera gran reforma, l'any 1919; d'altra, s'eliminen les marquesines típiques dels cafès de sempre. Observant les imatges virtuals del projecte de remodelació, s'aprecia que la Rambla guanya voreres per a vianants, però que també perd pàtina.
La Rambla millorarà en molts aspectes i una reforma no pot contentar tothom. Però, no podríem remodelar els espais salvant-ne al màxim la personalitat?