El poeta marginat a Barcelona
Josep Playà Maset (La Vanguardia, 18/12/2002)
S'acaba l'any dedicat a Carles Fages de Climent, en ocasió del centenari del seu naixement, i ens arriba la “primera antologia” (editorial Brau) d'un poeta que en vida va ser marginat precisament de les grans antologies catalanes. El llibre del qual han tingut cura Joan Ferrerós i Jordi Pla és un pas més en aquest pla editorial de reedicions i publicació d'obres inèdites que va dissenyar Rafael Pascuet, comissari de l'any Fages, i que es va complint sortosament de manera inexorable. I ens queden encara tres regals exquisits com són l'esperat “Somni de Cap de Creus”, els “Sonets” i una antologia d'articles a cura de Jaume Guillamet i Anna Teixidor, tres volums anunciats per a properes dates.
El llibre que ara apareix té l'avantatge d'oferir un menú degustació ampli, amb dimensió didàctica i amb voluntat d'acostar la poesia de Fages a un públic que el coneix gairebé només pels seus epigrames sarcàstics i per algun poema espars com la popular “Oració al Crist de la tramuntana”. Com va escriure Josep Pla, “el poeta Fages no fou acceptat ni pels perfeccionistes ni pels escriptors de Barcelona amics seus. Els perfeccionistes, per raons que, per rapidesa, anomenarem gramaticals. Els escriptors, perquè no acceptaven la seva procacitat ni el seu popularisme vilatà i tan sovint groller. Els amics literats de Barcelona d'aquest poeta, generalment mediocres, però refiats i pedantoides, no arribaren ni a la sola de la sabata d'ell”.
Ara amb aquesta antologia podem copsar els diferents registres de la poesia de Fages, la gran cultura d'aquest pagès de Castelló que mai es va sentir còmode en els ambients intel·lectuals de Barcelona, el mateix que li va passar a n'en Pla.
I com a postres el llibre ens ofereix alguns poemes inèdits, entre els quals em criden l'atenció el dedicat a Lídia de Cadaqués i una “Oda petita a la tramuntaneta”, on fa els honors a aquest “vent agut, subtil i delicat” tan característic de l'Empordà. L'antologia es tanca amb “Confessió”, on demana perdó per “haver estimat més el vespre que el dia” i per “tots els excessos irreals i onírics de la meva fantasia”.
Josep Playà Maset (La Vanguardia, 18/12/2002)
S'acaba l'any dedicat a Carles Fages de Climent, en ocasió del centenari del seu naixement, i ens arriba la “primera antologia” (editorial Brau) d'un poeta que en vida va ser marginat precisament de les grans antologies catalanes. El llibre del qual han tingut cura Joan Ferrerós i Jordi Pla és un pas més en aquest pla editorial de reedicions i publicació d'obres inèdites que va dissenyar Rafael Pascuet, comissari de l'any Fages, i que es va complint sortosament de manera inexorable. I ens queden encara tres regals exquisits com són l'esperat “Somni de Cap de Creus”, els “Sonets” i una antologia d'articles a cura de Jaume Guillamet i Anna Teixidor, tres volums anunciats per a properes dates.
El llibre que ara apareix té l'avantatge d'oferir un menú degustació ampli, amb dimensió didàctica i amb voluntat d'acostar la poesia de Fages a un públic que el coneix gairebé només pels seus epigrames sarcàstics i per algun poema espars com la popular “Oració al Crist de la tramuntana”. Com va escriure Josep Pla, “el poeta Fages no fou acceptat ni pels perfeccionistes ni pels escriptors de Barcelona amics seus. Els perfeccionistes, per raons que, per rapidesa, anomenarem gramaticals. Els escriptors, perquè no acceptaven la seva procacitat ni el seu popularisme vilatà i tan sovint groller. Els amics literats de Barcelona d'aquest poeta, generalment mediocres, però refiats i pedantoides, no arribaren ni a la sola de la sabata d'ell”.
Ara amb aquesta antologia podem copsar els diferents registres de la poesia de Fages, la gran cultura d'aquest pagès de Castelló que mai es va sentir còmode en els ambients intel·lectuals de Barcelona, el mateix que li va passar a n'en Pla.
I com a postres el llibre ens ofereix alguns poemes inèdits, entre els quals em criden l'atenció el dedicat a Lídia de Cadaqués i una “Oda petita a la tramuntaneta”, on fa els honors a aquest “vent agut, subtil i delicat” tan característic de l'Empordà. L'antologia es tanca amb “Confessió”, on demana perdó per “haver estimat més el vespre que el dia” i per “tots els excessos irreals i onírics de la meva fantasia”.