PARLANT DE FAGES
"quan es conegui la obra de Fages de Climent, es veurà que ha tocat els problemes universals a través de l'ultra-local i provincial que es el nostre meravellós Empordà. Dintre la iconografia i etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut".(...) (Salvador Dalí)
A l'Empordà, després de tants devessalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autèntics cavernícoles, com es solia dir a l'època de la República: Dalí i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits més lliures, més oberts, menys cavernícoles que aquest país ha produït". (Josep Plá)
Fages se formó en el noucentisme, pero no se distanció nunca de los postulados de la Renaixença. Para él los poetas de referencia sonVerdaguer y Maragall. Admiraba a Carner, pero dudo que su trato pasara de ahí. En cambio, halla un fecundo hermano mayor en Sagarra. Con él comparte la riqueza lingüística, la facilidad de composición, un oído muy despierto, el gusto por la adjetivación impactante, la expansión erótica, la reacción entusiasta ante el paisaje y el interés por personajes y materias que tienen sus raíces en el imaginario popular. Por ese lado Fages conecta con los poetas del 27, y con lo que en la misma línea hacían unTomàs Garcés o un Ventura Gassol. (Anton M. Espadaler. Música para Fages, La Vanguardia 04/10/2003)
Josep Pla creía que lo mejor de Dalí eran sus ilustraciones a los versos deFages de Climent "Les bruixes de Llers", que son "ninotets" (Baltasar Porcel, Verdaguer, tientos (3) La Vanguardia, 14-5-2002)
"En Castelló d'Empúries ha nacido el mejor poeta catalán de este tiempo, en quien bajo muchos aspectos pervive el alma romántica de Dante o Jacopone de Todi" (Rafael Sánchez Mazas)
Com subratlla Julià Guillamon a "La gran via de les altures" (pròleg a "La cosa aquella", Barcelona: Empúries, 1991), Enric Casassas "atribueix la invenció de l'autèntic i primer barroc literari català de gran volada que es caracteritza per la seva senzillesa per ser 'pobre, de poble'" a Carles Fages de Climent i la seua "Balada del sabater d'Ordis", del 1954. Les llargues tirallongues de rims apariats, "Sense trofeu" i "Text llest", de Casassas són, sens dubte, una engrescadora i divertida continuació del "barroc literari" de Fages de Climent, un autor entranyable, habitual a moltes llibreries de vell que els noranta han transformat en croissanteries o en taulells turístics. Es tracta, ben cert, d'unes peces curioses, amenes, enjogassades... ( Albert Roig, Semença barroca/Brossa barroca)
"quan es conegui la obra de Fages de Climent, es veurà que ha tocat els problemes universals a través de l'ultra-local i provincial que es el nostre meravellós Empordà. Dintre la iconografia i etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut".(...) (Salvador Dalí)
A l'Empordà, després de tants devessalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autèntics cavernícoles, com es solia dir a l'època de la República: Dalí i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits més lliures, més oberts, menys cavernícoles que aquest país ha produït". (Josep Plá)
Fages se formó en el noucentisme, pero no se distanció nunca de los postulados de la Renaixença. Para él los poetas de referencia sonVerdaguer y Maragall. Admiraba a Carner, pero dudo que su trato pasara de ahí. En cambio, halla un fecundo hermano mayor en Sagarra. Con él comparte la riqueza lingüística, la facilidad de composición, un oído muy despierto, el gusto por la adjetivación impactante, la expansión erótica, la reacción entusiasta ante el paisaje y el interés por personajes y materias que tienen sus raíces en el imaginario popular. Por ese lado Fages conecta con los poetas del 27, y con lo que en la misma línea hacían unTomàs Garcés o un Ventura Gassol. (Anton M. Espadaler. Música para Fages, La Vanguardia 04/10/2003)
Josep Pla creía que lo mejor de Dalí eran sus ilustraciones a los versos deFages de Climent "Les bruixes de Llers", que son "ninotets" (Baltasar Porcel, Verdaguer, tientos (3) La Vanguardia, 14-5-2002)
"En Castelló d'Empúries ha nacido el mejor poeta catalán de este tiempo, en quien bajo muchos aspectos pervive el alma romántica de Dante o Jacopone de Todi" (Rafael Sánchez Mazas)
Com subratlla Julià Guillamon a "La gran via de les altures" (pròleg a "La cosa aquella", Barcelona: Empúries, 1991), Enric Casassas "atribueix la invenció de l'autèntic i primer barroc literari català de gran volada que es caracteritza per la seva senzillesa per ser 'pobre, de poble'" a Carles Fages de Climent i la seua "Balada del sabater d'Ordis", del 1954. Les llargues tirallongues de rims apariats, "Sense trofeu" i "Text llest", de Casassas són, sens dubte, una engrescadora i divertida continuació del "barroc literari" de Fages de Climent, un autor entranyable, habitual a moltes llibreries de vell que els noranta han transformat en croissanteries o en taulells turístics. Es tracta, ben cert, d'unes peces curioses, amenes, enjogassades... ( Albert Roig, Semença barroca/Brossa barroca)