El sabater d'Ordis (El Mundo, 31-5-2002)
ENRIC CASASSES
Avui, divendres, al poble d'Ordis es fa una celebració de la figura del sabater que encara no sé exactament en què consistirà, potser li posaran una placa, o li faran algun discurs. El famós sabater d'Ordis, de nom civil Anton Iglésies, ha passat a la història gràcies a un llibre de Carles Fages de Climent (1902-1968) titulat Balada del sabater d'Ordis. He sentit dir que a Figueres aquest any li faran un monument, al sabater, també.
Aquest any celebrem el centenari de la mort de Verdaguer, certament, i també el centenari del naixement de Fages, poeta injustament mig oblidat per una sèrie de circumstàncies diverses i barrejades, i que ha anat quedant aparcat en una mena de glòria comarcal, com si fos una glòria de segona.
Però la seva obra no ho és, de segona, començant per aquesta balada del sabater, que alguns diuen que és la seva obra mestra, i sense oblidar el magnífic llibre de poemes Les bruixes de Llers, que va ser el primer llibre que va il·lustrar Salvador Dalí, quan tenia vint anys o així (es publicà el 1924), i duia un pròleg de Ventura Gassol, i altres obres de vers, de teatre i de prosa.
La balada del sabater acabada el 1951 i publicada el 1954 amb un pròleg d'Eugeni d'Ors i unes il·lustracions també de Dalí.En aquest llibre el diví Salvador hi escriu també un epíleg en vers català en què s'identifica amb el personatge protagonista: «Jo sóc divinament tocat de l'ala / nou Prometeu de Port?Lligat des d'on / faig el Boig d'Ordis, cada dia és Gala / i per ço moc la música del món».
El sabater d'Ordis, personatge real poetitzat per Fages, és un dels llibres en vers més plaents, vull dir divertits, de llegir, i no s'entengui que divertit vol dir superficial o lleuger, perquè no ho és, i fins afegiria que la càrrega humana del personatge, un cop objectivat per l'ull especialíssim de Fages, el converteix en un d'aquells arquetipus no diré inoblidables sinó una cosa més forta: és un dels arquetipus que ja són, que romandran per sempre, forma ja part del món de les idees, amb el Quixot, l'Idiota, el don Joan, el senyor K... El sabater, cap al final, pensa:
« Aquest viure és tast d'una mixtura
de fum i flama; de dolor o de goig.
La carn és feble i l'esperit vi roig.
I el qui més lloa el seny, sol ésser boig.
¿Algú coneix la pròpia oradura?»
Amb ocasió doncs del centenari de Fages de Climent s'estan reeditant tots els seus llibres i abans de la fi de l'any 2002 podrem tornar a trobar a les llibreries aquest sabater, les bruixes, els sonets i la gran obra última de Fages, que encara no s'havia publicat mai: el Somni de Cap de Creus, poema en quaranta cants on es barreja la mitologia pagana, el cristianisme (hi ha un cant que és un diàleg entre el déu Pan i sant Sebastià) i la diguem-ne mitologia més casolana, o més a peu pla, del país (els contrabandistes, per exemple).
Ja s'han publicat un llibret de versos titulat Poema dels tres reis, tot un volum d'epigrames divertidíssims en què busca les pessigolles de tot quisqui, i un catàleg ple d'il·lustracions, amb contribucions de molt diversa gent, en què s'explica la vida i molts aspectes de l'obra de Fages, amb el títol de Poètica i mítica de l'Empordà.
A la Balada del sabater d'Ordis, aquest, transfigurat, gràcies a la poesia, de persona real en personatge immortal, és acompanyat per altres que també provenen de la realitat figuerenca o empordanesa, com ara la parella del Poll i la Puça, que durant els anys trenta o quaranta tocaven l'orgue de maneta pels carrers, i sobretot una bruixa que el vagabund sabater va a consultar en una ocasió.
Aquesta bruixa, de Cadaqués, «d'una nissaga mítica, agorera», només fa una breu aparició en el poema, quan té el diàleg amb el sabater, però hi queda retratada perfectament. El diàleg mateix, conduït amb mà de mestre per la ploma de Fages, és un d'aquells passatges en què no es pot saber si l'autor reprodueix un fet real o si se l'inventa de cap a peus.
Si se l'inventa, és un geni. I si el reprodueix, encara més.Aquest fenomen només es pot donar en grans obres de la literatura, o de la pintura, com per exemple el petit conte de Josep Pla que es diu Pa i raïm, també situat a la costa d'entre Roses i Cadaqués.
ENRIC CASASSES
Avui, divendres, al poble d'Ordis es fa una celebració de la figura del sabater que encara no sé exactament en què consistirà, potser li posaran una placa, o li faran algun discurs. El famós sabater d'Ordis, de nom civil Anton Iglésies, ha passat a la història gràcies a un llibre de Carles Fages de Climent (1902-1968) titulat Balada del sabater d'Ordis. He sentit dir que a Figueres aquest any li faran un monument, al sabater, també.
Aquest any celebrem el centenari de la mort de Verdaguer, certament, i també el centenari del naixement de Fages, poeta injustament mig oblidat per una sèrie de circumstàncies diverses i barrejades, i que ha anat quedant aparcat en una mena de glòria comarcal, com si fos una glòria de segona.
Però la seva obra no ho és, de segona, començant per aquesta balada del sabater, que alguns diuen que és la seva obra mestra, i sense oblidar el magnífic llibre de poemes Les bruixes de Llers, que va ser el primer llibre que va il·lustrar Salvador Dalí, quan tenia vint anys o així (es publicà el 1924), i duia un pròleg de Ventura Gassol, i altres obres de vers, de teatre i de prosa.
La balada del sabater acabada el 1951 i publicada el 1954 amb un pròleg d'Eugeni d'Ors i unes il·lustracions també de Dalí.En aquest llibre el diví Salvador hi escriu també un epíleg en vers català en què s'identifica amb el personatge protagonista: «Jo sóc divinament tocat de l'ala / nou Prometeu de Port?Lligat des d'on / faig el Boig d'Ordis, cada dia és Gala / i per ço moc la música del món».
El sabater d'Ordis, personatge real poetitzat per Fages, és un dels llibres en vers més plaents, vull dir divertits, de llegir, i no s'entengui que divertit vol dir superficial o lleuger, perquè no ho és, i fins afegiria que la càrrega humana del personatge, un cop objectivat per l'ull especialíssim de Fages, el converteix en un d'aquells arquetipus no diré inoblidables sinó una cosa més forta: és un dels arquetipus que ja són, que romandran per sempre, forma ja part del món de les idees, amb el Quixot, l'Idiota, el don Joan, el senyor K... El sabater, cap al final, pensa:
« Aquest viure és tast d'una mixtura
de fum i flama; de dolor o de goig.
La carn és feble i l'esperit vi roig.
I el qui més lloa el seny, sol ésser boig.
¿Algú coneix la pròpia oradura?»
Amb ocasió doncs del centenari de Fages de Climent s'estan reeditant tots els seus llibres i abans de la fi de l'any 2002 podrem tornar a trobar a les llibreries aquest sabater, les bruixes, els sonets i la gran obra última de Fages, que encara no s'havia publicat mai: el Somni de Cap de Creus, poema en quaranta cants on es barreja la mitologia pagana, el cristianisme (hi ha un cant que és un diàleg entre el déu Pan i sant Sebastià) i la diguem-ne mitologia més casolana, o més a peu pla, del país (els contrabandistes, per exemple).
Ja s'han publicat un llibret de versos titulat Poema dels tres reis, tot un volum d'epigrames divertidíssims en què busca les pessigolles de tot quisqui, i un catàleg ple d'il·lustracions, amb contribucions de molt diversa gent, en què s'explica la vida i molts aspectes de l'obra de Fages, amb el títol de Poètica i mítica de l'Empordà.
A la Balada del sabater d'Ordis, aquest, transfigurat, gràcies a la poesia, de persona real en personatge immortal, és acompanyat per altres que també provenen de la realitat figuerenca o empordanesa, com ara la parella del Poll i la Puça, que durant els anys trenta o quaranta tocaven l'orgue de maneta pels carrers, i sobretot una bruixa que el vagabund sabater va a consultar en una ocasió.
Aquesta bruixa, de Cadaqués, «d'una nissaga mítica, agorera», només fa una breu aparició en el poema, quan té el diàleg amb el sabater, però hi queda retratada perfectament. El diàleg mateix, conduït amb mà de mestre per la ploma de Fages, és un d'aquells passatges en què no es pot saber si l'autor reprodueix un fet real o si se l'inventa de cap a peus.
Si se l'inventa, és un geni. I si el reprodueix, encara més.Aquest fenomen només es pot donar en grans obres de la literatura, o de la pintura, com per exemple el petit conte de Josep Pla que es diu Pa i raïm, també situat a la costa d'entre Roses i Cadaqués.