En la seva obra "Surrealisme a l'Empordà i altres fantasies" (Parsifal Edicions, Barcelona, 1993), el pintor Joan-Josep Tharrats, fundador del grup "Dau al Set" ens dona la seva visió de Fages de Climent, a qui dedica un dels capítols del llibre. A continuació s'en ofereixen alguns extractes."Un dels personatges amb l'agudesa lirica mes ferma de l'Empordà fou el cantor del "Somni de Cap de Creus": Carles Fages de Climent, anomenat per ell mateix Lo Gaiter de la Muga.(...)
Vaig coneixer Carles Fages de Climent poc després de finalitzada la Guerra Civil. Ens venia a veure a la redacció del setmanari Revista de l'Albert Puig Palau, on mai no li faltaven facècies per contar i a Cadaqués, ran dels bars de la platja, en tertúlies que es podien improvisar a l'instant. Alguna vegada podiem coincidir amb Tomàs Garcés, J.V. Foix, Salvador Dalí, Rafael Santos Torroella o Guillem Diaz-Plaja (...)
Amb motiu de la mort de Carles Fages de Climent, Salvador Dalí va fer les seguents declaracions: "quan es conegui la obra de Fages de Climent, es veurà que ha tocat els problemes universals a través de l'ultra-local i provincial que es el nostre meravellós Empordà. Dintre la iconografia i etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut".(...)
Desprès d'haver rebut els Sants Sagraments - Fages de Climent no havia abandonat la fe, ni durant els seus desvaris, ens deia mossèn Camil Geis -, el poeta es va fer posar un disc amb la Missa de Rèquiem de Fauré. En el curs d'aquella audició va expirar. Esparverat durant els darrers instants de la vida, dedicava a la Parca, entre coma i coma, inspiradissims i recargolats epigrames. Morí a Figueres el primer d'octubre de 1968, el mateix dia que, a París, també deixava d'existir el gran amic Marcel Duchamp."
Vaig coneixer Carles Fages de Climent poc després de finalitzada la Guerra Civil. Ens venia a veure a la redacció del setmanari Revista de l'Albert Puig Palau, on mai no li faltaven facècies per contar i a Cadaqués, ran dels bars de la platja, en tertúlies que es podien improvisar a l'instant. Alguna vegada podiem coincidir amb Tomàs Garcés, J.V. Foix, Salvador Dalí, Rafael Santos Torroella o Guillem Diaz-Plaja (...)
Amb motiu de la mort de Carles Fages de Climent, Salvador Dalí va fer les seguents declaracions: "quan es conegui la obra de Fages de Climent, es veurà que ha tocat els problemes universals a través de l'ultra-local i provincial que es el nostre meravellós Empordà. Dintre la iconografia i etnologia empordanesa serà una de les figures més grans que hem tingut".(...)
Desprès d'haver rebut els Sants Sagraments - Fages de Climent no havia abandonat la fe, ni durant els seus desvaris, ens deia mossèn Camil Geis -, el poeta es va fer posar un disc amb la Missa de Rèquiem de Fauré. En el curs d'aquella audició va expirar. Esparverat durant els darrers instants de la vida, dedicava a la Parca, entre coma i coma, inspiradissims i recargolats epigrames. Morí a Figueres el primer d'octubre de 1968, el mateix dia que, a París, també deixava d'existir el gran amic Marcel Duchamp."