Divagació bibliòfila de l'Empordà
J. PLAYÀ MASET - La Vanguardia 05/03/2002
Dues consultes puntuals sobre Quermançó i un dibuix de Bartomeu Massot relatiu a "Les bruixes de Llers" m'han dut a un d'aquests llibres que reposen als prestatges injustament oblidats. Em refereixo a "Peralada. Condado, villa, palacio", escrit per Miquel Golobardes Vila (Biblioteca de Peralada, 1959).
El llibre té un interès immediat que ve donat pel text, sintètic i erudit, de Golobardes (Peralada, 1909-Barcelona, 1971). Però el que em meravella són les seves il·lustracions. En les 170 pàgines del llibre hi conflueix tota l'escola empordanesa de pintura, començant per Salvador Dalí i continuant amb Ramon Reig, Marià Baig, Bartomeu Massot, Evarist Vallès, Joaquim Bech de Careda, Lluís Cairó, Ramon de Capmany, Joan Commelerán, etcètera. Els paisatges a tinta xina d'en Reig i en Bech de Careda són d'una precisió i realisme que descriuen, sense necessitat de més paraules, la plana empordanesa.
El llibre compta amb dos dibuixos practicament desconeguts de Salvador Dalí: "Porró i oreneta" i "Pagès, porró i país" . Els títols donen una idea precisa del seu contingut i mostren el lligam de Dalí amb l'Empordà, fins al punt que aprofi-ta l'escena per incloure el perfil de la Mare de Déu del Mon i de Peralada.
El volum encara té un altre punt d'interès com és la reproducció per primera vegada d'un dels cants de taberna que formen part del "Somni de cap de Creus" de Carles Fages de Climent, la famosa obra mai publicada. De fet, sembla com si el dibuix de Dalí en fós una il·lustració: "Colze amunt, porró bisexual, / !que els comares de Palau es gogin / a l'alçada de llur nas androgin! / a compàs d'un feixuc ritual". Un poema un pèl irreverent que lloa les figues a l'agost i les sirenes a la platja, la mistela, el ranci i la garnatxa. I que considera que "el porró és la nostra caixa d'estalvis". Fages en estat pur, encara que el professor Jordi Pla, amb tota la raó, ens va explicar el passat dissabte al Casino Menestral de Figueres, en la primera conferència del centenari, que l'autèntic poeta, el que cal reivindicar, és el que escriu sota influències clàssiques.
J. PLAYÀ MASET - La Vanguardia 05/03/2002
Dues consultes puntuals sobre Quermançó i un dibuix de Bartomeu Massot relatiu a "Les bruixes de Llers" m'han dut a un d'aquests llibres que reposen als prestatges injustament oblidats. Em refereixo a "Peralada. Condado, villa, palacio", escrit per Miquel Golobardes Vila (Biblioteca de Peralada, 1959).
El llibre té un interès immediat que ve donat pel text, sintètic i erudit, de Golobardes (Peralada, 1909-Barcelona, 1971). Però el que em meravella són les seves il·lustracions. En les 170 pàgines del llibre hi conflueix tota l'escola empordanesa de pintura, començant per Salvador Dalí i continuant amb Ramon Reig, Marià Baig, Bartomeu Massot, Evarist Vallès, Joaquim Bech de Careda, Lluís Cairó, Ramon de Capmany, Joan Commelerán, etcètera. Els paisatges a tinta xina d'en Reig i en Bech de Careda són d'una precisió i realisme que descriuen, sense necessitat de més paraules, la plana empordanesa.
El llibre compta amb dos dibuixos practicament desconeguts de Salvador Dalí: "Porró i oreneta" i "Pagès, porró i país" . Els títols donen una idea precisa del seu contingut i mostren el lligam de Dalí amb l'Empordà, fins al punt que aprofi-ta l'escena per incloure el perfil de la Mare de Déu del Mon i de Peralada.
El volum encara té un altre punt d'interès com és la reproducció per primera vegada d'un dels cants de taberna que formen part del "Somni de cap de Creus" de Carles Fages de Climent, la famosa obra mai publicada. De fet, sembla com si el dibuix de Dalí en fós una il·lustració: "Colze amunt, porró bisexual, / !que els comares de Palau es gogin / a l'alçada de llur nas androgin! / a compàs d'un feixuc ritual". Un poema un pèl irreverent que lloa les figues a l'agost i les sirenes a la platja, la mistela, el ranci i la garnatxa. I que considera que "el porró és la nostra caixa d'estalvis". Fages en estat pur, encara que el professor Jordi Pla, amb tota la raó, ens va explicar el passat dissabte al Casino Menestral de Figueres, en la primera conferència del centenari, que l'autèntic poeta, el que cal reivindicar, és el que escriu sota influències clàssiques.