" Por fin falleció Don ......."Jordi Bosch, Diari de Girona, 8-12-2013
La mort dels grans personatges, com Mandela, avançades i desmentides contínuament per les xarxes socials mentre els mitjans de comunicació ho tenen tot a punt
Em vaig assabentar de la mort de Nelson Mandela dijous a la nit durant la tertúlia de "La Nit al dia " de RAC1. Comentaven l' actualitat l' ex-alcalde de Girona Quim Nadal i l' antic Director de La Vanguardia, Lluís Foix quan, coneguda la notícia, en Foix ens va fer gaudir amb les anècdotes i histories viscudes quan feia cròniques des de a Sud-Àfrica. La mort de Mandela, probablement el personatge actual mes mitificat atesa l'importància de la fi de la segregació racial, era esperada pel seu greu estat de salut. El cert, però, és que ha estat sistemàticament anunciada i desmentida en els últims mesos gairebé a diari no tant sols per les falses informacions d' alguns usuaris de les xarxes socials com twitter ( que "maten " contínuament a tots els famosos manipulant per ordinador portades de publicacions serioses) sinó pels que, enganyats, donaven públicament el condol.
Quan el poeta empordanès Carles Fages de Climent, íntim amic de Dalí i autor de la poesia nacional de les comarques gironines " Oració al Crist de la Tramuntana" ja es trovaba molt malalt, el diari barceloní "El Correo Catalán" va publicar una necrològica, any 1968, anunciant el seu traspàs. Es veu que l' article feia tota mena d'elogis cap a " lo gaiter de la Muga" , l'irònic autor dels celebres Epigrames, de tal manera que una de les seves darreres satisfaccions consistí en poder-lo agraïr en vida. Fantàstica anècdota que ens recorda la falsa mort de l' escriptor Ventura de la Vega, al segle XIX, desmentida pel propi interessat amb notable enuig cap al diari La Correspondència de Madrid per la pèssima imatge que d' ell es donava a la necrològica. El rotatiu , dies desprès, es va poder venjar : "Por fin falleció don Ventura de la Vega ". Molts anys desprès un cronista de "Los Sitios" va matar indegudament en un article a un destacat gironí, el cognom del qual començava per una de les darreres lletres de l' alfabet. Es va veure obligat a disculpar-se però inspirat per l' anècdota de Ventura de la Vega va escriure dies desprès que " Por fin falleció don........" i es va quedar tant ample.
El que mai he pogut veure directament amb els meus ulls es l' edició del diari que erròniament la publicació gironina va editar anunciant, una setmana abans, la mort d' en Franco per culpa d'un fals avis rebut des de Madrid. Els veterans de la redacció i els tallers t'explicaven que els diaris foren destruïts, però es deia que alguns operaris s'emportaren alguns exemplars a casa. No se si algú em podrà fer llum però ens dedicarem a empaitar pel carrer a alguns d'aquests antics companys, ara feliçment jubilats, a veure que trobem.
No ha d'estranyar ni porta malastrugança que els mitjans de comunicació tinguin preparats gran part dels continguts per si es produeix la mort d' una gran personalitat, sobretot si ja esta malalta. El Diari de Girona, per exemple, va publicar, aviat farà 25 anys, una edició especial a la tarda, poques hores desprès de la mort de Salvador Dalí, tasca impossible sense la feina avançada. De fet les agències de noticies tenen una secció que van actualitzant de tant en quant la notícia de la mort de personalitats, però a vegades algú prem el botonet equivocat i llença a l'aire la necrològica com va passar amb el President Bush pare. Curiosament dos mesos desprès de que fos "matat" per l' agència Reuters vaig veure personalment com es cruspia un xai al forn a un restaurant de Ciudad Real desprès d' haver executat a centenars de perdius d' una finca de cacera propera.
Les esqueles et donen de vegades novetats inesperades com la del coronel que vaig tenir a la mili que vaig fer a Madrid. L' ABC va publicar dues esqueles diferents: la de la família oficial, amb la vídua al front i l'altra la de l'amiga, que també es qualificava com vídua, cadascuna amb els familiars corresponents. Carai amb el Coronel P, quin torero!. Ara, res com el que vaig viure una nit essent director d' aquest diari. De la redacció em passen una trucada d' una persona coneguda de Girona de qui m' havien dit que era un cretí. Es quedaven curts.
La mort dels grans personatges, com Mandela, avançades i desmentides contínuament per les xarxes socials mentre els mitjans de comunicació ho tenen tot a punt
Em vaig assabentar de la mort de Nelson Mandela dijous a la nit durant la tertúlia de "La Nit al dia " de RAC1. Comentaven l' actualitat l' ex-alcalde de Girona Quim Nadal i l' antic Director de La Vanguardia, Lluís Foix quan, coneguda la notícia, en Foix ens va fer gaudir amb les anècdotes i histories viscudes quan feia cròniques des de a Sud-Àfrica. La mort de Mandela, probablement el personatge actual mes mitificat atesa l'importància de la fi de la segregació racial, era esperada pel seu greu estat de salut. El cert, però, és que ha estat sistemàticament anunciada i desmentida en els últims mesos gairebé a diari no tant sols per les falses informacions d' alguns usuaris de les xarxes socials com twitter ( que "maten " contínuament a tots els famosos manipulant per ordinador portades de publicacions serioses) sinó pels que, enganyats, donaven públicament el condol.
Quan el poeta empordanès Carles Fages de Climent, íntim amic de Dalí i autor de la poesia nacional de les comarques gironines " Oració al Crist de la Tramuntana" ja es trovaba molt malalt, el diari barceloní "El Correo Catalán" va publicar una necrològica, any 1968, anunciant el seu traspàs. Es veu que l' article feia tota mena d'elogis cap a " lo gaiter de la Muga" , l'irònic autor dels celebres Epigrames, de tal manera que una de les seves darreres satisfaccions consistí en poder-lo agraïr en vida. Fantàstica anècdota que ens recorda la falsa mort de l' escriptor Ventura de la Vega, al segle XIX, desmentida pel propi interessat amb notable enuig cap al diari La Correspondència de Madrid per la pèssima imatge que d' ell es donava a la necrològica. El rotatiu , dies desprès, es va poder venjar : "Por fin falleció don Ventura de la Vega ". Molts anys desprès un cronista de "Los Sitios" va matar indegudament en un article a un destacat gironí, el cognom del qual començava per una de les darreres lletres de l' alfabet. Es va veure obligat a disculpar-se però inspirat per l' anècdota de Ventura de la Vega va escriure dies desprès que " Por fin falleció don........" i es va quedar tant ample.
El que mai he pogut veure directament amb els meus ulls es l' edició del diari que erròniament la publicació gironina va editar anunciant, una setmana abans, la mort d' en Franco per culpa d'un fals avis rebut des de Madrid. Els veterans de la redacció i els tallers t'explicaven que els diaris foren destruïts, però es deia que alguns operaris s'emportaren alguns exemplars a casa. No se si algú em podrà fer llum però ens dedicarem a empaitar pel carrer a alguns d'aquests antics companys, ara feliçment jubilats, a veure que trobem.
No ha d'estranyar ni porta malastrugança que els mitjans de comunicació tinguin preparats gran part dels continguts per si es produeix la mort d' una gran personalitat, sobretot si ja esta malalta. El Diari de Girona, per exemple, va publicar, aviat farà 25 anys, una edició especial a la tarda, poques hores desprès de la mort de Salvador Dalí, tasca impossible sense la feina avançada. De fet les agències de noticies tenen una secció que van actualitzant de tant en quant la notícia de la mort de personalitats, però a vegades algú prem el botonet equivocat i llença a l'aire la necrològica com va passar amb el President Bush pare. Curiosament dos mesos desprès de que fos "matat" per l' agència Reuters vaig veure personalment com es cruspia un xai al forn a un restaurant de Ciudad Real desprès d' haver executat a centenars de perdius d' una finca de cacera propera.
Les esqueles et donen de vegades novetats inesperades com la del coronel que vaig tenir a la mili que vaig fer a Madrid. L' ABC va publicar dues esqueles diferents: la de la família oficial, amb la vídua al front i l'altra la de l'amiga, que també es qualificava com vídua, cadascuna amb els familiars corresponents. Carai amb el Coronel P, quin torero!. Ara, res com el que vaig viure una nit essent director d' aquest diari. De la redacció em passen una trucada d' una persona coneguda de Girona de qui m' havien dit que era un cretí. Es quedaven curts.
- Bona nit, en que el puc ajudar.
- Voldria saber fins quina hora de la matinada podria dur-li l' esquela d' un familiar?
- Carai!, l' acompanyo en el sentiment. Avui mes o menys fins a les dues a les dues, però jo l' aconsello que parli amb el senyor Poch(propietari de la Funerària), ells estan en contacte amb nosaltres i ens l'enviarà desseguida que la tinguin preparada per fax i reservarà l'espai. A veure li dono el telèfon...........
- Es que encara no s' ha mort.
- Be , qualsevol cosa em truca, a veure si fem sort.
- A veure . Que tingui bona nit i gràcies, senyor Bosch.