Josep Pla dedica un llibre a Fages de Climent. Es pot trobar en el volum 38 de la seva obra completa: Escrits Empordanesos. Pla parteix d'una mancança bàsica a l'hora d'elaborar el llibre (la mateixa que ens ha portat a nosaltres a difondre la obra del poeta per internet) : la dificultat d'accedir a l'obra del poeta : "fins ara, l'obra que s'ha publicat del senyor Fages és escassíssima (...). He tractat d'obtenir l'obra publicada. M'ha costat molt i si alguna cosa he obtingut és gràcies als meus amics de Figueres. Sobre la resta no en sé res".Així doncs Pla fa un estudi basant-se en l'escassa relació personal, el poc que ha pogut llegir d'ell (els epigrames, les Bruixes de Llers, la Balada del sabater d'Ordis i Climent), i el que li han dit d'ell la gent que el conegueren.
Els amics i coneguts de Fages el defineixen com un home simpàtic, bon conversador, gourmet, amb "charme". Irònic i alegre. Un erudit llibresc, sobretot en història i literatura. De negocis, agricultura i comerç no en sabia un borrall. Fou realista i pragmàtic, i sobretot elitista. Era escèptic i sarcàstic, amb els epigrames no solia tenir pietat.
A partir d'aquestes referències i de la lectura dels seus llibres, Pla ens fa una aproximació literària i personal del poeta. En primer lloc remarca el seu caràcter popular: " trobar-me amb un escriptor que escriu intel.ligiblement, mantenint un to clar, projectant sobre el que fa tot el seu pensament, em fa un gran plaer". "És un escriptor del país, absolutament comarcal, literàriament geogràfic, específicament empordanès". Per això es prodigà tant en els epigrames: "contra la cultura rebuda al col·legi dels jesuïtes, el guanyà la terra. El parlar de la gent, la manifestació permanent del poble, quan vol resumir, és l'epigrama". "Fages és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m'hi entendré sempre"..
En quan al seu caràcter Pla li retreu el seu excés de dandisme: " és l'últim cagalló feudal que quedava a l'Empordà"."Fou un escriptor petulant (...) tingué moltes qüestions judicials, però no li trencaren mai la cara. Digué el que volgué i com volgué!". En referència als seus epigrames contra els capellans (una de les seves dèries) comenta Pla: "I ací tenim el senyor Fages, catòlic practicant i anticlerical abrandat, típic empordanès". "fou reaccionari, monàrquic i tradicionalista. Això no vol pas dir que al mateix temps no fos un home liberal i tolerant en el temperament de la vida i que deixés d'allargar la mà a tothom i amb independència completa de les posicions polítiques". Aprofundint aquest aspecte senyala Pla: " A l'Empordà, després de tants devesalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autèntics cavernícoles, com es solia dir a l'època de la República: Dalí i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits més lliures, més oberts, menys cavernícoles que aquest país ha produït".
Com a fet important que marcà la seva vida ressalta també la manca constant de diners que va patir, cosa que li va amargar una mica el caràcter. Però segons ell la seva ineptitud pels negocis fou total.
L'opinió que Pla tenia de la seva obra la resumirem senyalant què pensava dels llibres que va poder llegir de Fages:
Els Epigrames
"Fages tingué el do de l'epigrama, que al meu modest entendre és una manera literària excelsa. N'escriví de meravellosos". "En té de mancats, xarons, frívols, de mal gust, però n'hi ha de perfectes, literàriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espècie d'històries humano-literàries".
N'escriví de moltíssims, la majoria no han estat publicats, però la seva popularitat a l'Empordà es degué al boca-orella. Fages tingué una gran facilitat per improvisar epigrames i no hi ha clergue, curial, burgès o polític de l'Empordà a qui no n'hi dediqués algun. Pla ens diu: "la literatura epigramàtica de Fages és molt complex. De vegades no val res, de vegades és excel·lent. És molt curiosa, sovint divertida, de vegades xarona i popularíssima, pensada sempre per tirar un raig de verí, de vegades extremament ben observada i intel·ligent. En termes generals, és molt ben escrita".
I afegeix: "Fages és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m'hi entendré sempre".
Les Bruixes de Llers
"Jo no sé pas quina llargada d'acceptació tingueren aquestes "bruixes". És un llibre molt curiós, una història molt nova, molt ben girat i admirablement escrit. El seu rigor poètic és indiscutible i, quan hom pensa que fou publicat a vint-i-dos anys, el rigor encara és més ferm".
Balda del Sabater d'Ordis
"Llegeixo la Balada del Sabater d'Ordis. La rellegeixo. És una feina literària admirablement ben feta. És el millor poema que escriví aquest poeta dels que he pogut llegir".
"He conegut Fages de Climent personalment. Poc (...) fou un home complex, entortolligat, fugisser (...). Dirigir la Tramuntana amb una canya (com feia el sabater d'Ordis) només es pot haver ocorregut a Fages de Climent". "Quan més fulleixo aquest llibre, més em sembla que és una autobiografia".
"He considerat necessari de reproduir una determinada quantitat de quartetes (del Sabater d'Ordis) perquè contribuiran a popularitzar un llibre, el nom d'un poeta que no és prou conegut i que s'ho mereix".
Climent
"Excel·lent llibre en prosa". "Donada la precarietat total de la biografia en el nostre país, i a l'Empordà no en parlem -la biografia, la més alta glòria de la literatura anglesa!- aquest llibre fa un gran efecte.
Fages de Climent és un escriptor poc conegut fora de l'Empordà però "a l'Alt Empordà i a Figueres la memòria de Carles Fages és conegudíssima i des del punt de vista literari molt estimada".
"A Figueres arribà a ser un home extremament conegut i popular (...). Així com Dalí s'ha fet pintoresc ell mateix, a Fages, el pintoresc, no se'l feu ell, sinó la ciutadania".
"És el poeta de la gent (...) els epigrames no són res més que el que diuen: els seus triomfs (escassos) i les seves misèries (múltiples). Ara el fet li ha produït una literatura - avui desconeguda- que jo crec que és admirable".
El Somni de Cap de Creus
Per acabar aquesta pàgina és obligat fer referència a tot allò que Pla va saber d'aquest poema que ara donem a conèixer. Diu Josep Pla:
"Comença a circular la notícia que havia fet un poema titulat "El Somni de Cap de Creus" de 4000 versos. La gent comença a discutir si el fet és possible (...). Jo era molt escèptic. Ara ho crec. Un llibre de 4000 versos!. Serà possible editar-lo?. Es produirà un moment favorable?. Jo no tinc la més petita idea d'aquest llibre ni n'he sentit recitar cap fragment. Donada la meva falta total per a la profecia, només puc fer una cosa: abstenir-me".
"Fages portava la literatura a la sang".
"Fages conegué el seu rodal i aquesta és la seva força. És per aquesta raó que el Somni de Cap de Crues deu estar bé, a jutjar pels elogis que me'n fan les persones que n'han sentit recitar un tros".
"Era l'home exactament adequat per a fer el poema de Cap de Creus".
"Aquest poema deu ser l'única cosa seriosa que s'ha escrit fins a la data sobre el Cap de Creus i la seva geografia, la seva història i manera de viure de la gent que manega i trepitja el país. No crec que fos gaire difícil de la part de Dalí d'impulsar Fages a escriure aquest poema*, i això perquè no solament Fages coneixia aquests indrets correctament, sinó perquè en sabia la força poètica. En fi, aquest poema d'El Somni de Cap de Creus, que jo espero que algun dia o altre sigui editat, s'haurà d'examinar seriosament".
"La producció d'aquests 4000 versos indica, en tot cas, el canvi que s'ha produït en la nostra existència els anys que ens ha tocat viure. ¿Qui seria avui capaç de fer un llibre d'aquestes dimensions? Quatre mil versos!. Totes les coses espirituals o intel·lectuals, o com sigui, es van escurçant i reduint. Totes les coses purament materials van agafant un aire voluminós i asfixiant".
*Corria el rumor que fou Dalí qui li va suggerir la idea a Fages de fer "El Somni de Cap de Creus".
Els amics i coneguts de Fages el defineixen com un home simpàtic, bon conversador, gourmet, amb "charme". Irònic i alegre. Un erudit llibresc, sobretot en història i literatura. De negocis, agricultura i comerç no en sabia un borrall. Fou realista i pragmàtic, i sobretot elitista. Era escèptic i sarcàstic, amb els epigrames no solia tenir pietat.
A partir d'aquestes referències i de la lectura dels seus llibres, Pla ens fa una aproximació literària i personal del poeta. En primer lloc remarca el seu caràcter popular: " trobar-me amb un escriptor que escriu intel.ligiblement, mantenint un to clar, projectant sobre el que fa tot el seu pensament, em fa un gran plaer". "És un escriptor del país, absolutament comarcal, literàriament geogràfic, específicament empordanès". Per això es prodigà tant en els epigrames: "contra la cultura rebuda al col·legi dels jesuïtes, el guanyà la terra. El parlar de la gent, la manifestació permanent del poble, quan vol resumir, és l'epigrama". "Fages és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m'hi entendré sempre"..
En quan al seu caràcter Pla li retreu el seu excés de dandisme: " és l'últim cagalló feudal que quedava a l'Empordà"."Fou un escriptor petulant (...) tingué moltes qüestions judicials, però no li trencaren mai la cara. Digué el que volgué i com volgué!". En referència als seus epigrames contra els capellans (una de les seves dèries) comenta Pla: "I ací tenim el senyor Fages, catòlic practicant i anticlerical abrandat, típic empordanès". "fou reaccionari, monàrquic i tradicionalista. Això no vol pas dir que al mateix temps no fos un home liberal i tolerant en el temperament de la vida i que deixés d'allargar la mà a tothom i amb independència completa de les posicions polítiques". Aprofundint aquest aspecte senyala Pla: " A l'Empordà, després de tants devesalls, desoris, subversions i trompades, han aparegut dos autèntics cavernícoles, com es solia dir a l'època de la República: Dalí i Fages. Aquests dos conservadors empordanesos han estat els esperits més lliures, més oberts, menys cavernícoles que aquest país ha produït".
Com a fet important que marcà la seva vida ressalta també la manca constant de diners que va patir, cosa que li va amargar una mica el caràcter. Però segons ell la seva ineptitud pels negocis fou total.
L'opinió que Pla tenia de la seva obra la resumirem senyalant què pensava dels llibres que va poder llegir de Fages:
Els Epigrames
"Fages tingué el do de l'epigrama, que al meu modest entendre és una manera literària excelsa. N'escriví de meravellosos". "En té de mancats, xarons, frívols, de mal gust, però n'hi ha de perfectes, literàriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espècie d'històries humano-literàries".
N'escriví de moltíssims, la majoria no han estat publicats, però la seva popularitat a l'Empordà es degué al boca-orella. Fages tingué una gran facilitat per improvisar epigrames i no hi ha clergue, curial, burgès o polític de l'Empordà a qui no n'hi dediqués algun. Pla ens diu: "la literatura epigramàtica de Fages és molt complex. De vegades no val res, de vegades és excel·lent. És molt curiosa, sovint divertida, de vegades xarona i popularíssima, pensada sempre per tirar un raig de verí, de vegades extremament ben observada i intel·ligent. En termes generals, és molt ben escrita".
I afegeix: "Fages és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m'hi entendré sempre".
Les Bruixes de Llers
"Jo no sé pas quina llargada d'acceptació tingueren aquestes "bruixes". És un llibre molt curiós, una història molt nova, molt ben girat i admirablement escrit. El seu rigor poètic és indiscutible i, quan hom pensa que fou publicat a vint-i-dos anys, el rigor encara és més ferm".
Balda del Sabater d'Ordis
"Llegeixo la Balada del Sabater d'Ordis. La rellegeixo. És una feina literària admirablement ben feta. És el millor poema que escriví aquest poeta dels que he pogut llegir".
"He conegut Fages de Climent personalment. Poc (...) fou un home complex, entortolligat, fugisser (...). Dirigir la Tramuntana amb una canya (com feia el sabater d'Ordis) només es pot haver ocorregut a Fages de Climent". "Quan més fulleixo aquest llibre, més em sembla que és una autobiografia".
"He considerat necessari de reproduir una determinada quantitat de quartetes (del Sabater d'Ordis) perquè contribuiran a popularitzar un llibre, el nom d'un poeta que no és prou conegut i que s'ho mereix".
Climent
"Excel·lent llibre en prosa". "Donada la precarietat total de la biografia en el nostre país, i a l'Empordà no en parlem -la biografia, la més alta glòria de la literatura anglesa!- aquest llibre fa un gran efecte.
Fages de Climent és un escriptor poc conegut fora de l'Empordà però "a l'Alt Empordà i a Figueres la memòria de Carles Fages és conegudíssima i des del punt de vista literari molt estimada".
"A Figueres arribà a ser un home extremament conegut i popular (...). Així com Dalí s'ha fet pintoresc ell mateix, a Fages, el pintoresc, no se'l feu ell, sinó la ciutadania".
"És el poeta de la gent (...) els epigrames no són res més que el que diuen: els seus triomfs (escassos) i les seves misèries (múltiples). Ara el fet li ha produït una literatura - avui desconeguda- que jo crec que és admirable".
El Somni de Cap de Creus
Per acabar aquesta pàgina és obligat fer referència a tot allò que Pla va saber d'aquest poema que ara donem a conèixer. Diu Josep Pla:
"Comença a circular la notícia que havia fet un poema titulat "El Somni de Cap de Creus" de 4000 versos. La gent comença a discutir si el fet és possible (...). Jo era molt escèptic. Ara ho crec. Un llibre de 4000 versos!. Serà possible editar-lo?. Es produirà un moment favorable?. Jo no tinc la més petita idea d'aquest llibre ni n'he sentit recitar cap fragment. Donada la meva falta total per a la profecia, només puc fer una cosa: abstenir-me".
"Fages portava la literatura a la sang".
"Fages conegué el seu rodal i aquesta és la seva força. És per aquesta raó que el Somni de Cap de Crues deu estar bé, a jutjar pels elogis que me'n fan les persones que n'han sentit recitar un tros".
"Era l'home exactament adequat per a fer el poema de Cap de Creus".
"Aquest poema deu ser l'única cosa seriosa que s'ha escrit fins a la data sobre el Cap de Creus i la seva geografia, la seva història i manera de viure de la gent que manega i trepitja el país. No crec que fos gaire difícil de la part de Dalí d'impulsar Fages a escriure aquest poema*, i això perquè no solament Fages coneixia aquests indrets correctament, sinó perquè en sabia la força poètica. En fi, aquest poema d'El Somni de Cap de Creus, que jo espero que algun dia o altre sigui editat, s'haurà d'examinar seriosament".
"La producció d'aquests 4000 versos indica, en tot cas, el canvi que s'ha produït en la nostra existència els anys que ens ha tocat viure. ¿Qui seria avui capaç de fer un llibre d'aquestes dimensions? Quatre mil versos!. Totes les coses espirituals o intel·lectuals, o com sigui, es van escurçant i reduint. Totes les coses purament materials van agafant un aire voluminós i asfixiant".
*Corria el rumor que fou Dalí qui li va suggerir la idea a Fages de fer "El Somni de Cap de Creus".